Cresta de referència que arriba al cim de l’Aneto, llarga i alpina com poques d’altres al Pirineu, activitat amb bivac i dues jornades per cresta d’escalada compromesa i contundent.

La cresta de Diablos posseeix un granit excel·lent, però alhora és la més complexe d’entre les clàssiques del Pirineu per la seva dificultat (5+) i la complicació en encertar l’itinerari a través d’una dotzena de ràpels.

Cresta emblemàtica del Pirineu que finalitza al Pic d’Alba, llarga, variada i sempre alpina en un entorn indiscutiblement privilegiat. Opció de fer bivac a l’Ibón d’Alba o bé en una sola jornada.

La cresta de Llosars és una fantàstica cavalcada fins al cim de l’Aneto, afilada i aèrea, corona fins a 7 cims de més de 3000 metres: Argarot, Tchihafcheff, Franqueville, Escudier, Daviu, Aneto i Punta Oliveras.

A ponent de l’Aneto s’aixeca la Cresta de Cregüeña amb 3 agulles que superen els 3 mil metres, entre elles L’Haurillón, un dels cims més difícils del Pirineu que consta de 2 llargs de corda i dificultats de fins a IV+.

Cresta espectacular en un entorn privilegiat del Parc Nacional d’Aigüestortes, alpina i esmolada, ressegueix una successió d’agulles de granit que s’enlairen cap al cel i conviden a ser escalades.

Llarga i impressionant cresta amb grimpades aèries fins a IV+, trepitjant diversos cims i finalitzant al Calderer tot passant pel famós Gat i els seus 2 ràpels, més espectaculars que difícils amb ambient alpí assegurat.

Activitat ideal per iniciar-se a les crestes pirinenques sense gaires complicacions, en un entorn privilegiat d’autèntica alta muntanya, propera, senzilla i molt divertida, aquesta cresta mai defraudarà.

La gran clàssica dels Pirineus catalans és un repte alpí per a tots aquells excursionistes i escaladors de muntanyes de 3000 metres que estan debutant en el món de les crestes d’alta muntanya.

Arestes afilades, desgrimpades i varis ràpels, una cresta gairebé equipada amb agulles espectaculars i grau moderat, amb roca excel·lent i súper adherent en un entorn brutal.

Una manera ben original i diferent d’arribar grimpant a aquest cim mític del Circ d’Ulldeter, és una cresta fàcil però força aèrea, amb la timba als peus i l’ambient d’alta muntanya al voltant.

Indret bucòlic del Berguedà que s’ha convertit en un clàssic, amb petites parets escarpades que ofereixen molta varietat de passatges i que resulten ideals per tenir un primer contacte amb el món de les crestes.