Aquest hivern 2023 he tingut la immensa sort de començar a treballar com a guia a la base antàrtica espanyola (BAE) acompanyant diversos grups de científics que estudien l’afectació del canvi climàtic en aquell continent; geòlegs, glaciòlegs, meteoròlegs, biòlegs, astrobiòlegs, físics, liquenòlegs…
La tasca dels guies
La feina dels guies consisteix a acompanyar als científics en terrenys on és necessari gestionar la seguretat, per exemple terrenys rocosos, cims, fronts glacials, manteniment d’estructures científiques en indrets complexes i sobretot, circular per les glaceres amb esquís de travessa o grampons arrossegant trineus amb material científic i de seguretat, de vegades accedint a aquestes zones amb Zodiac.
Els projectes científics
El projecte científic que més temps l’hi hem dedicat estudia el moviment de les masses glacials en 2 glaceres de la zona, uns 20 quilòmetres quadrats, que presenten diferents lòbuls i fronts.
Es tracta de prendre mesures de dinamisme, tant moviment vertical com horitzontal, en 60 punts geolocalitzats diferencialment i marcats amb estaques de fusta per detectar el moviment relatiu a l’any anterior i el moviment absolut des de l’inici de l’estudi fa trenta anys.
Es realitzen també cates del mantell nival per tal d’esbrinar la densitat i el gruix del mantell anual així com fotometries dels diversos fronts per determinar el dinamisme, la pèrdua i la regressió anual. Per esbrinar les diferències de gruixos anuals i totals es realitzen sondeigs amb georadar, detectant 180 metres de gruix.
Les conclusions generals són esfereïdores, com passa arreu, pèrdua de massa glacial, tot i que resulta relativament esperançador saber que al centre de l’Antàrtida les glaceres continuen augmentant la seva massa, superant els 4000 metres de gruix, una dada realment al·lucinant.
Un altre projecte científic en el qual hem treballat consistia en extreure mostres de gel de les glaceres per identificar-hi microorganismes, bacteris i nano partícules procedents de l’espai (astrobiologia). Aquest projecte també tractava d’esbrinar quant de temps tarden els microorganismes a poblar el sòl en espais on la glacera s’ha retirat. L’objectiu d’aquests científics és fer possibles comparacions de la vida existent a l’Antàrtida amb la possible vida que es pugui trobar en un futur a Mart.
El tercer projecte científic en el qual hem participat intenta descobrir líquens i microorganisme no estudiats a les roques antàrtiques mitjançant proves d’ADN.
Els guies ens hem fet càrrec també d’acompanyar als meteoròlegs de l’AEMET (Agència Estatal de Meteorologia) per realitzar manteniments i actualitzacions de les estacions meteorològiques instal·lades en cims i glaceres.
També hem fet reacondicionaments de diverses antenes de telecomunicacions essencials per a la base.
Tot i no tenir temperatures molt baixes, entre 3º i -10º C, les condicions meteorològiques son força dures degut sobretot a les condicions habituals de vent fort, alta humitat, precipitació i sobint visibilitat nul·la (white out)
En un mateix dia pot fer sol radiant, nevar 20 cm en una hora, tenir vent violent i visibilitat zero.
Deixant de banda la meteo, els científics i la feina, val a dir que el paisatge és brutal, les dimensions són difícils d’imaginar i són enganyoses, tot és molt més gran del que sembla i les distàncies enormes.
Mai he vist res igual respecta a contrasts i la quantitat de fauna que es pot veure és al·lucinant.