Illimani Central en 2n pla i Illimani Sud al fons

Els Andes són un terreny fascinant per a qui li agradi ascendir grans muntanyes, per qui cerca experimentar alçades considerables o per quan toqui sortir dels cims dels Alps, ja que aquesta immensa serralada ofereix una desmesurada infinitat d’opcions, des de zones remotes i gens freqüentades a cims comercials i de fàcil accés, realment hi podem trobar absolutament de tot i aquest, és un aspecte fantàstic, ja que aquesta diversitat d’opcions fa que tothom pugui trobar la seva activitat ideal.

Però si als Alps és important aclimatar aquí ho és encara més

Com en tots els viatges d’alçada que faig i he fet, aquesta vegada també m’he organitzat de tal manera que arribi a Bolívia i ja hagi estat diverses vegades a una alçada digna, ascendit prèviament algun volcà de més de 5200 metres al Nord de Chile, haver fet algun que altre bivac a més de 4600 o pedalar bastants quilòmetres per sobre dels 3000 metres, d’aquesta manera m’asseguro de no arribar als més de 3600 metres de La Paz i quedar clavat sense poder-me moure o patir mal d’alçada. Si no tenim aquesta possibilitat ens farà falta de ben segur fer diverses activitats per aclimatar, ja sigui un trekking de varis dies o fer turisme en ubicacions altes, com ara estar 3 o 4 dies el llac Titicaca, desert d’Uyuni o fer algun circuit de senderisme tipus Quimsa Cruz, Cordillera Real…
D’aquesta manera he tingut la possibilitat de tornar als Andes de Bolívia després de catorze anys sense anar-hi, i en aquesta ocasió he pogut escalar diversos cims de la Cordillera Real que m’havien quedat súper pendents, així que he pogut aprofitar molt i escalar des dels poc més de 5400 metres fins a més de 6400…
Els cims

-Pequeño Alpamayo (5430 m) per la Directíssima (III D 65º/70º 250 m)

La via està situada a la cara Sud d’aquest cim i consta de 5 llargs de gel i neu on fan falta cargols i estaques per protegir la progressió i muntatge de reunios, llavors es fan aproximadament uns 100 metres de desnivell per terreny mixt i arestes nevades senzilles per assolir el cim. El descens és per la Ruta Normal, per l’estètica, esmolada i aèria aresta nevada. Tant l’anada com la tornada es passa pel Nevado Tarija (5320 m).

-Condoriri, Kunturiri o Cabeza de Conodor (5648 m) Ruta Normal (III D M4 60º, 450 m)

Aquesta ha estat una escalada molt guapa on hi ha de tot, inici per una canaleta mixta de 3 llargs i llavors aresta tiesa i aèria fins al cim.
L’aproximació a peu de via ja et deixa calent per què hi ha força desnivell per terreny incòmode, terra, tartera i neu endurida. La glacera és ben bonica i en un moment donat, al arribar-hi, et quedes ben bé sota l’Ala Dreta, és espectacular sobretot si la nit és clara i estrellada.
El descens es realitza per la mateixa ruta amb desgrimpades aèries i un ràpel de 60 metres justos.
El Condoriri és un dels cims més emblemàtics de Bolívia, ja que estèticament és molt atractiu i des de l’inici de l’aproximació al Camp Base es deixa veure.

-Huayna Potosí (6090 m) per la Directa Francesa III AD+ 65º, 300 m

Aquest és el 6000 més ascendit de Bolívia, per la Ruta Normal, però no per la Francesa, que no hi ha ni Déu.
Aquí és dels pocs indrets de Bolívia on hi ha refugis, no us espereu un refugi normal, són cabanes de fusta i xapa que ofereixen certa comoditat, però que resulta ser més que suficient.
L’aproximació a la paret s’inicia per la Ruta Normal, compartint uns 250 metres de desnivell, per desviar-nos llavors cap a la paret i remuntant uns 300 metres més per trobar una pala d’inclinació homogènia completament, al final es posa una mica més dreta i ens deixa uns metres per sota del Pic Oest, on ja veiem el cim principal i on es veu que encara queda tema per arribar, arestes afilades i molt estètiques que ho fan molt llaminer.

-Travessa integral dels 4 cims de l’llimani (6159, 6380, 6260 i 6438 metres)
La travessa integral dels Illimanis ha estat per mi l’activitat estrella d’aquest viatge a Bolívia, pel compromís, la complexitat del terreny, l’alçada i la durada de l’activitat. En total hi vàrem estar 4 dies, amb 3 bivacs a 5000, 6100 i 6300 metres, un fart d’hores per arestes nevades a través d’un panorama privilegiat i espectacular.
Aquesta és una travessa que es realitza en molt poques ocasions, ja que han de coincidir diversos factors alhora i per què és força compromesa; cal una aclimatació impecable, tenir bona méteo, coneixements variats i extensos pel terreny on es desenvolupa (glaceres delicades, arestes aèries, pales de neu sucre i gel, rimaies, desnivells importants…) cal agilitat en les maniobres de corda, una forma física considerable que ens permeti ser ràpids a 6000 metres (durant 14 o 15 hores seguides per 4 dies) i carregar bastant pes, una molt bona companyia i moltes, moltes ganes de fer una activitat d’aquestes característiques.

Foto 1: Esquerra de la imatge: pala d’accés a l’aresta dels Illimanis
Foto 2: 1r bivac, a uns 5000 metres
Foto 3: Escalant els murs de la glacera per arribar a la pala d’accés a l’aresta
Foto 4: 2n bivac just sota el cim Nord a uns 6100 metres
Foto 5: Perspectiva lateral del 2n bivac
Foto 6: Posta de sol des del 2n bivac

Fotos 1 a 6: de l’Illimani Nord cap al Central i cap al cim Sud, cornises, arestes afilades i formes espectaculars
Foto 7: Albada al 3r bivac a uns 6300 metres

Cim de l’Illimani Sud (6438 msnm) Ja només queda baixar per la ruta normal, unes 5 hores més