El corredor Arlaud Souriac a la Pointe Chausenque és una de les escalades més alpines i salvatges que es poden fer al Pirineu, és difícil trobar-la en condicions, però quan ho està, és extraordinari poder recórrer els seus 700 metres i dificultats de MD+ (85º, M5) envoltats del gran espectacle que és la cara Nord del massís del Vignemale.
Des del Refugi Oulettes de Gaube, on se sol fer nit al refugi lliure, es pot contemplar la majestuositat d’aquestes grans parets, que conviden als nostres ulls a recórrer totes les línies escalables possibles.
De matinada tancada, mentre es progressa per les llargues i tiesses rampes fins a peu de via, te’n adones de les dimensions d’aquesta gran muntanya que es vol escalar.
Una vegada superada la rimaia i s’entra a la via, és quan comença a clarejar i tot agafa una altra dimensió, parets a banda i banda i un llarg fil de gel, neu i roca que ens deleita i alhora ens obliga a gesticular segons les seves capritxoses formacions.
Llarg a llarg, no sempre amb la seguretat que voldríem per la precarietat i dificultat d’emplaçar assegurances, anem avançant i gaudint d’aquesta meravellosa escalada hivernal.
La via finalitza a una bretxa que ens aboca a la glacera sud, a la qual accedim desgrimpant per terreny fàcil però descompost, seguim avall i remuntem cap al Refugi Baysellance, passem per sota del Peti Vignemale i baixem en flanqueig fins al Refugi Oulettes de Gaube, llavors només ens queda arribar a Pont d’Espagne.
Tot plegat una activitat ben motivant en un indret espatarrant!
